XIX

Uns mitjons, uns pantalons, una samarreta

Unes sabates, uns sostenidors, una gorra

Draps, fibres, fils entrellaçats

Parts ocultes, parts a amagar

Parts que volem fer nostres

I ho son menys del que creiem

Tot es un petit exemple del nostre comportament

Tot es un petit exemple del nostre ordre

Des de que érem petits

Des de que els nostres progenitors eren petits

I els progenitors dels nostres progenitors

Em estat ensenyats a respectar un ordre

A seguir

Uns mitjons, uns sostenidors

Cada dia ens els vestim, ni sense pensar el que fem

Com si fos lo més normal!

Perquè un dia no pensem en tot?

Perquè no trenquem amb tot i creem un caos?

Un caos petit i nostre

Que esdevingui i s'encomani a altres cors

Llavors, que el caos s'expandeixi

I que cada un a partir de llavors pugui elaborar el seu propi ordre

Sense haver de seguir el que ens han creat

I que crèiem ser-ne els propietaris

Un dia deixaré de posar-me mitjons als peus

Un dia em calçaré caos i m'ensacaré ordre.

XVIII

Estic en un món paral·lel

De ments paral·leles

Paral·lels dements

Jo, personalment, en soc el causant

De fer que tot dins el meu cap mai sigui igual

Influenciar-me massa per les causes

Per les passions i per els sentiments

A vegades crec que tinc un cor en contes de cap

Altres cops, que no tinc cap ni cor

El puny de la meva justícia/consciencia es dur

Tan que es fa mal a ell mateix

Sento com si el meu interior fos com una ciutat

Una ciutat plena de petites guspires elèctriques que van saltant

Cada una representant instants, moments, idees

Probablement les que salten al mateix instant son oposades una amb l'altre

És com si fos un recipient

I estigues constantment supervisant la petita gran vida que hi ha al meu interior

Tots lluitant

Una guerra d'espurnes

Cap d'elles igual a cap altra

Mentrestant vaig deambulant per el món

Per les vostres vides

Com si jo només fos el recipient

De milions d'espurnes

Fiqueu la ma dins del meu cistell

Agafeu una espurna i no la oblideu mai

Si us sorpreneu, penseu

Jo també estic sorprès.

XVII

Adolorit

Em trobo adolorit

Inflat

Fart i tip

Ciments als peus, que m'inpedeixen seguir amb el pas

Endavant

Comportar-se com l'estúpid i fer el graciós

Per així no tenir temps de remoure dins el cap

Com el que mira la televisió

Abaixar la finestra

Treure el cap i cridar

Des de un cotxe a alta velocitat

Recuperar la respiració

Recuperar la por

Recuperar l'angoixa

Recuperar el cap

XVI

Un ascensor

Sense portes

On no sobrepasses les parets

Elles et sobrepassen

No ascendeixes

Tot ascendeix respecte a tu

Creus que mentre estas tancat, a fora, tothom fa coses d'amagat de tu

Arribes a la planta i és tot completament diferent de la teva intuïció

Pensaves en un lloc subterrani

Fosc, humit i tètric

I és agradable, lluminós i bonic

És el mateix lloc on sempre vaig

Peró alguns dies sobrepasso

D'altres em sobrepasses

A vegades baixo per les escales

Peró normalment caic per la finestra.

XV

Què és el que va passar a la meva vida?

Res te sentit

Tot és com borrós, inútil i estúpid

Com pot ser que passés?

Les paraules, ara, no tenen sentit

Els pensaments no son coherents

Me'n penedeixo

Però tot i això cada cosa és feta en el seu temps

En un moment donat, en un lloc determinat i en una situació concreta

Tot això era a l'inrevés

Era lògic estar trist i penedit

Sentir-se culpable i amarg

Ara desitjo que pateixin l'amargura i la tristesa

Em fa llastima

Però ara és un altre moment

Estic en un altre lloc

I la situació... extravagant

Tot pot capgirar

Cap a una banda o cap a una altre

Intent-ho no quedar-me de panxa enlaire en el giravolt

Sinó em faltaria l'oxigen

I quan m'ofego, tot m'oprimeix el cap

Com un fil de pescar ben apretat

Que em talla

I em fa sang

XIV

Realment tinc por

Tinc por de no ensortirmen

Por de patir por

La meva identitat es marca per el cap

I moments em fan pensar que tot a dins meu es erroni

Que realment no et conec

Que realment si que hi han iguals

Que és possible que no torni a veure't

Que algú pugui sentir-se com jo

Tinc por d'estar equivocat amb una sola cosa

Molt important

Llavors les demés perden la importància

Encara que no estiguessin errades

Tinc por de perdre la identitat del meu cap

I sense això ja no en soc re

Viure amb la por o viure sense ser?

XIII

Suïcidi emocional

L'he comès i el segueixo cometent

Notar com saltes des de un cinquè pis

Com el cap s'encasta contra el terra i explota

Voles a una velocitat impressionant

La cara se't deforma per la força que fa el vent en contra teu

Veus el terra que s'apropa cada cop més i més

Fins que passa

Però tu continues dret i perplex

I dins el cap milers de llums van morint

Com constel·lacions que s'apaguen

O notes d'un piano que deixen de ressonar

Podies evitar aquest sentiment

Però la frustració i la humiliació s'ha convertit en una part important

Un àtic, prens embranzida, i just al llindar

Saltes!