VIII

Una finestra

Antiga, en un àtic antic

On encara hi fa olor a humitat i a records guardats

Obres els plafons de fusta tallada

La llum de l'alba inunda les meves pupil·les

Entremig de la teva silueta observo

Una finestreta on es veu el món

La costa

Olor a sal, soroll de gavines cridant

La sorra de la platja llisa per el vent de la nit

Barquetes amarrades i bellugant-se al ritme de les onades

Esperant al patró

Els precipicis de les muntanyes que van a parar directament al mar

Colors vius i fred de rosada

Aigua plàcida, ni un rastre d'humanitat

Una brisa tranquil·la entra de cop per el finestral

I belluga la teva cabellera

I en surten espurnes de les puntes dels cabells

És màgic

Estirat contemplo l'escena

Com si d'un quadre, d'una obra mestre, es tractés

No vull mourem, no fos cas que alguna cosa canviés

Amb prou feines intento respirar

Pinto cada detall amb la mirada i l'emmagatzemo

Perquè se que no durarà

Al mínim parpelleig, a la mínima respiració, al mínim moviment...

Tot s'esvairà

Com les estacions de l'any, com un tren que se'n va

Com un sentiment espontani

Com la vida mateixa

Tot caducarà.