Subscriu-te amb un lector

XVI

Un ascensor
Sense portes
On no sobrepasses les parets
Elles et sobrepassen
No ascendeixes
Tot ascendeix respecte a tu
Creus que mentre estas tancat, a fora, tothom fa coses d'amagat de tu
Arribes a la planta i és tot completament diferent de la teva intuïció
Pensaves en un lloc subterrani
Fosc, humit i tètric
I és agradable, lluminós i bonic
És el mateix lloc on sempre vaig
Peró alguns dies sobrepasso
D'altres em sobrepasses
A vegades baixo per les escales
Peró normalment caic per la finestra.

XV

Què és el que va passar a la meva vida?
Res te sentit
Tot és com borrós, inútil i estúpid
Com pot ser que passés?
Les paraules, ara, no tenen sentit
Els pensaments no son coherents
Me'n penedeixo
Però tot i això cada cosa és feta en el seu temps
En un moment donat, en un lloc determinat i en una situació concreta
Tot això era a l'inrevés
Era lògic estar trist i penedit
Sentir-se culpable i amarg
Ara desitjo que pateixin l'amargura i la tristesa
Em fa llastima
Però ara és un altre moment
Estic en un altre lloc
I la situació... extravagant
Tot pot capgirar
Cap a una banda o cap a una altre
Intent-ho no quedar-me de panxa enlaire en el giravolt
Sinó em faltaria l'oxigen
I quan m'ofego, tot m'oprimeix el cap
Com un fil de pescar ben apretat
Que em talla
I em fa sang