Subscriu-te amb un lector

XIV


Realment tinc por
Tinc por de no ensortirmen
Por de patir por
La meva identitat es marca per el cap
I moments em fan pensar que tot a dins meu es erroni
Que realment no et conec
Que realment si que hi han iguals
Que és possible que no torni a veure't
Que algú pugui sentir-se com jo
Tinc por d'estar equivocat amb una sola cosa
Molt important
Llavors les demés perden la importància
Encara que no estiguessin errades
Tinc por de perdre la identitat del meu cap
I sense això ja no en soc re
Viure amb la por o viure sense ser?

XIII

Suïcidi emocional
L'he comès i el segueixo cometent
Notar com saltes des de un cinquè pis
Com el cap s'encasta contra el terra i explota
Voles a una velocitat impressionant
La cara se't deforma per la força que fa el vent en contra teu
Veus el terra que s'apropa cada cop més i més
Fins que passa
Però tu continues dret i perplex
I dins el cap milers de llums van morint
Com constel·lacions que s'apaguen
O notes d'un piano que deixen de ressonar
Podies evitar aquest sentiment
Però la frustració i la humiliació s'ha convertit en una part important
Un àtic, prens embranzida, i just al llindar
Saltes!