Tot rutlla i tot va bé
Tot funciona i tot es bonic
Perquè tot es una merda
Tothom et diu que no et pots queixar
Que tens una vida per envejar
Perfecte i bonica
Que hauries d'estar orgullós
Del que as fet i d'on has arribat
Somrius intentat complir amb la sensació d'orgull
Peró la rialla et perfora el crani
Mantens la rialla, no pots evitar-ho
Tot i que passa a ser diabòlica, malèfica i trastornada.
Que creu la gent? No hi han vides a envejar
Perquè ells n'envegin una, a aquest mateix li a d'agradar?
Continues amb la rialla i l'espatlles
Trenques la vida i l'engegues a la merda
Gaudeixes durant hores, fins i tot dies
Ningú t'enveja i et tornes invisible
I t'agrada
Peró sortir del cercle et porta a entrar al cercle
Quan se t'adapta el pensament, tornes a ser inconscient
Enveges la vida perfecte dels altres
On tot els hi rutlla i els hi va bé
On tot els hi funciona i els hi és bonic
Enveges la seva vida i hi entres per a viure-la
Ells en surten per anar a la teva
Es un cicle repetitiu de cicles repetitius
Serà millor que em quedi a la frontera.
