X

Sol, podrit en la misèria

La vida se'm consumeix

Com si fos un cigarret

Dia rere dia la rutina perdura

No hi ha il·lusió

I encara menys, esperança

Els cel és taronja, del foc que crema

Que crema dins de les ànimes en pena

La pluja s'evapora

I la humitat es barreja amb la pudor

Els cadàvers s'apilonen

Els soroll d'ossos trencant-se al meu pas

Un crani rodola carrer avall

L'apocalipsi és aquí

Els pocs que viuen mengen de la carn dels morts

És bonic el món, quan està mort

No calen imatges tètriques per saber que està mort

Els exemples no serveixen

Obrir els ulls i adonar-te de les coses

És com xocar amb un vidre fred al mig de l'hivern

És una caixa de vidre

D'on no en vols sortir i d'on no ten deixen sortir.

Tothom et mira i se'n riu

Peró tu notes el vidre fred

Fred com un món mort.

IX

Un bloc de notes

El meu cap son fulls quadriculats en blanc

On els omplo amb tinta des de que em vaig adonar que res tenia sentit

Somio amb allò, m'obsessiono amb això...

Objectius,il·lusions, motius per a continuar amb la vida

Els apunto al meu cap

Per a no oblidar per a que he de viure

La llista ja comença a pesar i a ser massa extensa

És normal, ni tan sols recordo la frase anterior

Tot lo acumulat a la llista hi porta temps

I hi perdurarà

No estic capacitat, ni es possible realitzar-ne alguna

Ara me'n dono conte

Cada cop que obro aquesta maleïda llibreta no hi soc del tot

No és una llista d'objectius

Són els fracassos dins del meu cap

Els que me creat, i tots els que se del cert que vindran

Tot ho escric aquí

Tot és un fracàs

O és que l'objectiu de tot és que un mateix vegi i predigui el seu propi fracàs?

Això no és possible

Foc al bloc!

VIII

Una finestra

Antiga, en un àtic antic

On encara hi fa olor a humitat i a records guardats

Obres els plafons de fusta tallada

La llum de l'alba inunda les meves pupil·les

Entremig de la teva silueta observo

Una finestreta on es veu el món

La costa

Olor a sal, soroll de gavines cridant

La sorra de la platja llisa per el vent de la nit

Barquetes amarrades i bellugant-se al ritme de les onades

Esperant al patró

Els precipicis de les muntanyes que van a parar directament al mar

Colors vius i fred de rosada

Aigua plàcida, ni un rastre d'humanitat

Una brisa tranquil·la entra de cop per el finestral

I belluga la teva cabellera

I en surten espurnes de les puntes dels cabells

És màgic

Estirat contemplo l'escena

Com si d'un quadre, d'una obra mestre, es tractés

No vull mourem, no fos cas que alguna cosa canviés

Amb prou feines intento respirar

Pinto cada detall amb la mirada i l'emmagatzemo

Perquè se que no durarà

Al mínim parpelleig, a la mínima respiració, al mínim moviment...

Tot s'esvairà

Com les estacions de l'any, com un tren que se'n va

Com un sentiment espontani

Com la vida mateixa

Tot caducarà.

VII

No m'importen el milers de quilometres

No m'importen sis cruïlles

No em costa patir

No em costa enyorar

Puc canviar

Puc negociar

M'agrada xocar amb la mateixa paret tres-cents cops seguits

M'agrada pensar que la paret és falsa, un decorat

I que tard o d'hora caurà

No m'importa enganyar-me

I saber que ho faig

No m'importa ser ignorant

I saber que tot és irreal

Perquè se que la distancia és gran

Peró m'adormo i et puc acariciar

Sí, els somnis sempre seran somnis

Peró escollim

Somiar vius o viure en els somnis

Jo escullo el somni somiat per una vida del meu somni

On tu hi vius.

VI

Em mullo

Peró m'és igual

Una pluja suau i fina cau sobre el meu braç

Em relaxa, és com si algú t'acariciés

Una melodia harmoniosa es taral·leja dins al meu cap

M'elevo molts metres per sobre els caps

S'il·lumina tot

I tot es crema

Després de la tempesta ve la calma

Una calma en forma de pluja sobre el meu braç

L'aigua es genera d'un núvol dins un cap

Probablement sigui del teu

Probablement m'equivoqui

I les gotes vinguin de més enllà

O del bassal que s'ha format

Un bassal replet de llumetes movedisses per les ones

Les ones avancen i evolucionen gracies a les altres ones

Em sento ona

Necessito llumetes, ones que m'empenyin

Un bassal...

I gotes.

V

Ennuvolat

Estic ennuvolat

El meu cap es fugisser

La meva consciència va i be

Miro fixament i els ulls compensen a desenfocar

De cop no hi soc

Com boira, el meu cap s'escampa

Recorre tots els passadissos i travessa la porta per la petita escletxa que hi ha a sota

Lluita contra les corrents fredes i contra els aires condicionats

Segueix per els carrerons obscurs

Impregnant a la gent d'humitat i rosada

Arriba a la teva finestra

T'observa plàcidament, la llum de la lluna il·lumina i ho fa bonic

Es l'únic núvol que hi ha sota el cel estrellat

Vol tapar-te i ajudar-te

S'aferra de valor i es fa negre, dens i fort

I es decideix

Entra per la escletxa

Quan i te un peu, de dins teu surt un fort llampec

I el fa tronar, i ploure

De cop surt i es dissol

S'escampa, com la boira

I cobreix tot el cel amb una manta suau i esponjosa

Dona sensació de tranquil·litat

A poc a poc va tornant, al meu cap

I per desgracia recobro la consciencia

Fins que no torni a pedregar

Continuaré ennuvolat.