Subscriu-te amb un lector

II


Ei! Ei! Aquí fa mala olor.
De que és aquest olor tan agradable?
Em recorda a alguna cosa.
És una olor quotidiana
Alguna olor característica d'alguna cosa d'ús diari
No la sents?
No t'agrada?
Es forta i àcida i et crema les entranyes,
Peró m'agrada i m'alegra la vida
La recordo, la sento a les ciutats,
Als transports públics, a la feina
Als mercats, als ascensors, a les discoteques,
Als hospitals, a la televisió,
Als bars i al parlament.
Ei! Ei! Pensa, tothom fa aquesta olor?
I això? Perquè augmenta la olor?
Cada cop a més llocs i més forta
Cada cop més desagradable per a tots i més agradable per a mi.
Desisteixo i hi deixo de pensar, no ho entenc.
Pujo al lloc més alt, i observo la humanitat.
Una mosca es para al meu braç i intenta devorar-me sense èxit
Ara ho veig clar
Un núvol grisos i espès es forma sobra la humanitat a punt de descarregar
Ningú el veu, però tots el formen
D'ells i el seu núvol se'n desprèn la olor,
Olor a podrit; humanitat morta.

I

Una dona eixavuira
Camino pel carrer
Un noi juga amb el seu gos, creu que l'entén
Una noia fuma a la terrassa d'un bar, et mira, es bonica, es igual, es una metròpolis
No tornaràs a veure-la, i a ningú més dels molts que passen
Ho miro tot, tot ho he vist un munt de cops
Peró ho continuo observant com si hi hagués d'haver alguna cosa de nou
Res, com la gent
Caminen sense ser res
No tenen sentiments, no tenen expressió, no observen, no pensen
La seva vida es com un “zoom-in” fet amb una càmera
“Zoom-ins” que es creuen amb mes centenars de “zoom-ins” i no en son conscients
Algú esta a fora i et sorprèn
Fa preguntes a tothom i ni tan sols es planteja el perquè
Simules pressa
Pressa per tornar enrere i sortir del bucle
Sense remei, continues
A l'últim moment, abans d'aïllar-te
Accidentalment creues amb una mirada
És especial i et fica la pella de gallina
Reps a aquella persona i el temps s'atura momentàniament
És algú especial notes la seva puta vida 
La recordaràs sempre i sempre sabràs qui és
Fins al pròxim cop que la creuïs i no la recordis
Perquè la memòria afluixa i m'entra por
El cos em tremola i ningú em valora
Torno al meu racó i m'hi trobo: 
La meva puta vida