Subscriu-te amb un lector

XIX


Uns mitjons, uns pantalons, una samarreta
Unes sabates, uns sostenidors, una gorra
Draps, fibres, fils entrellaçats
Parts ocultes, parts a amagar
Parts que volem fer nostres
I ho son menys del que creiem
Tot es un petit exemple del nostre comportament
Tot es un petit exemple del nostre ordre
Des de que érem petits
Des de que els nostres progenitors eren petits
I els progenitors dels nostres progenitors
Em estat ensenyats a respectar un ordre
A seguir
Uns mitjons, uns sostenidors
Cada dia ens els vestim, ni sense pensar el que fem
Com si fos lo més normal!
Perquè un dia no pensem en tot?
Perquè no trenquem amb tot i creem un caos?
Un caos petit i nostre
Que esdevingui i s'encomani a altres cors
Llavors, que el caos s'expandeixi
I que cada un a partir de llavors pugui elaborar el seu propi ordre
Sense haver de seguir el que ens han creat
I que crèiem ser-ne els propietaris
Un dia deixaré de posar-me mitjons als peus
Un dia em calçaré caos i m'ensacaré ordre.

XVIII


Estic en un món paral·lel
De ments paral·leles
Paral·lels dements
Jo, personalment, en soc el causant
De fer que tot dins el meu cap mai sigui igual
Influenciar-me massa per les causes
Per les passions i per els sentiments
A vegades crec que tinc un cor en contes de cap
Altres cops, que no tinc cap ni cor
El puny de la meva justícia/consciencia es dur
Tan que es fa mal a ell mateix
Sento com si el meu interior fos com una ciutat
Una ciutat plena de petites guspires elèctriques que van saltant
Cada una representant instants, moments, idees
Probablement les que salten al mateix instant son oposades una amb l'altre
És com si fos un recipient
I estigues constantment supervisant la petita gran vida que hi ha al meu interior
Tots lluitant
Una guerra d'espurnes
Cap d'elles igual a cap altra
Mentrestant vaig deambulant per el món
Per les vostres vides
Com si jo només fos el recipient
De milions d'espurnes
Fiqueu la ma dins del meu cistell
Agafeu una espurna i no la oblideu mai
Si us sorpreneu, penseu
Jo també estic sorprès.

XVII

Adolorit
Em trobo adolorit
Inflat
Fart i tip
Ciments als peus, que m'inpedeixen seguir amb el pas
Endavant
Comportar-se com l'estúpid i fer el graciós
Per així no tenir temps de remoure dins el cap
Com el que mira la televisió
Abaixar la finestra
Treure el cap i cridar
Des de un cotxe a alta velocitat
Recuperar la respiració
Recuperar la por
Recuperar l'angoixa
Recuperar el cap

XVI

Un ascensor
Sense portes
On no sobrepasses les parets
Elles et sobrepassen
No ascendeixes
Tot ascendeix respecte a tu
Creus que mentre estas tancat, a fora, tothom fa coses d'amagat de tu
Arribes a la planta i és tot completament diferent de la teva intuïció
Pensaves en un lloc subterrani
Fosc, humit i tètric
I és agradable, lluminós i bonic
És el mateix lloc on sempre vaig
Peró alguns dies sobrepasso
D'altres em sobrepasses
A vegades baixo per les escales
Peró normalment caic per la finestra.

XV

Què és el que va passar a la meva vida?
Res te sentit
Tot és com borrós, inútil i estúpid
Com pot ser que passés?
Les paraules, ara, no tenen sentit
Els pensaments no son coherents
Me'n penedeixo
Però tot i això cada cosa és feta en el seu temps
En un moment donat, en un lloc determinat i en una situació concreta
Tot això era a l'inrevés
Era lògic estar trist i penedit
Sentir-se culpable i amarg
Ara desitjo que pateixin l'amargura i la tristesa
Em fa llastima
Però ara és un altre moment
Estic en un altre lloc
I la situació... extravagant
Tot pot capgirar
Cap a una banda o cap a una altre
Intent-ho no quedar-me de panxa enlaire en el giravolt
Sinó em faltaria l'oxigen
I quan m'ofego, tot m'oprimeix el cap
Com un fil de pescar ben apretat
Que em talla
I em fa sang

XIV


Realment tinc por
Tinc por de no ensortirmen
Por de patir por
La meva identitat es marca per el cap
I moments em fan pensar que tot a dins meu es erroni
Que realment no et conec
Que realment si que hi han iguals
Que és possible que no torni a veure't
Que algú pugui sentir-se com jo
Tinc por d'estar equivocat amb una sola cosa
Molt important
Llavors les demés perden la importància
Encara que no estiguessin errades
Tinc por de perdre la identitat del meu cap
I sense això ja no en soc re
Viure amb la por o viure sense ser?

XIII

Suïcidi emocional
L'he comès i el segueixo cometent
Notar com saltes des de un cinquè pis
Com el cap s'encasta contra el terra i explota
Voles a una velocitat impressionant
La cara se't deforma per la força que fa el vent en contra teu
Veus el terra que s'apropa cada cop més i més
Fins que passa
Però tu continues dret i perplex
I dins el cap milers de llums van morint
Com constel·lacions que s'apaguen
O notes d'un piano que deixen de ressonar
Podies evitar aquest sentiment
Però la frustració i la humiliació s'ha convertit en una part important
Un àtic, prens embranzida, i just al llindar
Saltes!