Subscriu-te amb un lector

XIII

Suïcidi emocional
L'he comès i el segueixo cometent
Notar com saltes des de un cinquè pis
Com el cap s'encasta contra el terra i explota
Voles a una velocitat impressionant
La cara se't deforma per la força que fa el vent en contra teu
Veus el terra que s'apropa cada cop més i més
Fins que passa
Però tu continues dret i perplex
I dins el cap milers de llums van morint
Com constel·lacions que s'apaguen
O notes d'un piano que deixen de ressonar
Podies evitar aquest sentiment
Però la frustració i la humiliació s'ha convertit en una part important
Un àtic, prens embranzida, i just al llindar
Saltes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada