I

Una dona eixavuira

Camino pel carrer

Un noi juga amb el seu gos, creu que l'entén

Una noia fuma a la terrassa d'un bar, et mira, es bonica, es igual, es una metròpolis

No tornaràs a veure-la, i a ningú més dels molts que passen

Ho miro tot, tot ho he vist un munt de cops

Peró ho continuo observant com si hi hagués d'haver alguna cosa de nou

Res, com la gent

Caminen sense ser res

No tenen sentiments, no tenen expressió, no observen, no pensen

La seva vida es com un “zoom-in” fet amb una càmera

“Zoom-ins” que es creuen amb mes centenars de “zoom-ins” i no en son conscients

Algú esta a fora i et sorprèn

Fa preguntes a tothom i ni tan sols es planteja el perquè

Simules pressa

Pressa per tornar enrere i sortir del bucle

Sense remei, continues

A l'últim moment, abans d'aïllar-te

Accidentalment creues amb una mirada

És especial i et fica la pella de gallina

Reps a aquella persona i el temps s'atura momentàniament

És algú especial notes la seva puta vida 

La recordaràs sempre i sempre sabràs qui és

Fins al pròxim cop que la creuïs i no la recordis

Perquè la memòria afluixa i m'entra por

El cos em tremola i ningú em valora

Torno al meu racó i m'hi trobo: 

La meva puta vida