Vull agafar, plegar i marxar
I no saber quan tornaré ni si ho faré
Probablement que no arribi ni a la cantonada
Probablement mai surti de casa
De somnis, passions i idees no men falten
No se on vaig
Probablement m'equivoqui
Millor, així podré reiniciar evitant els sotracs
No necessito mapes ni brúixoles
Ho fabrico al meu cap i el camí s'hi adapta
No necessito girar-me per comprovar que el copilot hi és
Se que hi és
Probablement no
Però soc feliç creient que hi és
No penso aturar-me
Tinc pressa per acabar
Per acabar sense saber on era l'inici
Inventar-me un nou punt d'origen al meu gust
I així tornar a iniciar
On res serà igual solament qui m'acompanya
Una vida com un camí
Un camí fen vida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada