Una cançó que em fa recordar a algú
O probablement un vida que vaig viure
Soc part d'allò
Diuen que ho oblidi
Que tiri endavant
Per a mi es un endarreriment
Agafes la goma d'esborrar
Amb força i tristesa la passes per les paraules
No marxen
No pots eliminar una cançó composada
Tapa't les orelles, apaga la radio, aïllat, fes el que creguis
Però la cançó sempre hi serà
Amb una lletra que no està escrita
Està gravada sobre fusta
La fusta del meu cap.
Las metáforas son lo único que cuentan...
ResponEliminaMe gustó este escrito: muchas texturas (aire, madera, la goma) y las heridas/marcas (letras en el papel, memoria en la cabeza, vibración en el aire). A ver quién lo traduce en imágenes (Madoz [http://www.chemamadoz.com] es interesante, tiene un libro con Joan Brossa... abrazo