X

Sol, podrit en la misèria

La vida se'm consumeix

Com si fos un cigarret

Dia rere dia la rutina perdura

No hi ha il·lusió

I encara menys, esperança

Els cel és taronja, del foc que crema

Que crema dins de les ànimes en pena

La pluja s'evapora

I la humitat es barreja amb la pudor

Els cadàvers s'apilonen

Els soroll d'ossos trencant-se al meu pas

Un crani rodola carrer avall

L'apocalipsi és aquí

Els pocs que viuen mengen de la carn dels morts

És bonic el món, quan està mort

No calen imatges tètriques per saber que està mort

Els exemples no serveixen

Obrir els ulls i adonar-te de les coses

És com xocar amb un vidre fred al mig de l'hivern

És una caixa de vidre

D'on no en vols sortir i d'on no ten deixen sortir.

Tothom et mira i se'n riu

Peró tu notes el vidre fred

Fred com un món mort.