V

Ennuvolat

Estic ennuvolat

El meu cap es fugisser

La meva consciència va i be

Miro fixament i els ulls compensen a desenfocar

De cop no hi soc

Com boira, el meu cap s'escampa

Recorre tots els passadissos i travessa la porta per la petita escletxa que hi ha a sota

Lluita contra les corrents fredes i contra els aires condicionats

Segueix per els carrerons obscurs

Impregnant a la gent d'humitat i rosada

Arriba a la teva finestra

T'observa plàcidament, la llum de la lluna il·lumina i ho fa bonic

Es l'únic núvol que hi ha sota el cel estrellat

Vol tapar-te i ajudar-te

S'aferra de valor i es fa negre, dens i fort

I es decideix

Entra per la escletxa

Quan i te un peu, de dins teu surt un fort llampec

I el fa tronar, i ploure

De cop surt i es dissol

S'escampa, com la boira

I cobreix tot el cel amb una manta suau i esponjosa

Dona sensació de tranquil·litat

A poc a poc va tornant, al meu cap

I per desgracia recobro la consciencia

Fins que no torni a pedregar

Continuaré ennuvolat.